Notícies

El Sistema d’Informació d’Assaigs Clínics (CTIS) ha posat en marxa un mapa interactiu que permet a pacients, cuidadors i professionals sanitaris accedir de manera senzilla a informació actualitzada sobre assaigs clínics a tota la Unió Europea. Aquesta nova eina permet cercar estudis en curs per condició mèdica i ubicació geogràfica, amb dades clares i accessibles sobre la fase de l’estudi, els criteris d’elegibilitat, les ubicacions i la informació de contacte dels centres participants. Es tracta d’una plataforma nova, i la informació disponible s’està actualitzant de manera progressiva per garantir la seva precisió i completitud.

Actualment, el sistema recull informació de 8.979 assaigs clínics actius repartits entre 8.589 centres a tot Europa.

L’eina és un pas endavant en la millora de la transparència i l’accés en temps real a la recerca clínica.

Des de ScienHub, també hem volgut posar el nostre granet de sorra per contribuir a una recerca més oberta i participativa, i per això hem creat la plataforma Soc Recerca, un espai on les persones interessades poden informar-se, connectar amb projectes científics i participar com a voluntàries en estudis.

ScienHub Education, plataforma de la Fundació Lluita contra les Infeccions , ha organitzat la primera formació especialitzada en el marc de l’acreditació com a Centre d’Excel·lència en Malalties Infeccioses per Gilead Sciences. La trobada, celebrada els dies 19 i 20 de febrer de 2025, ha reunit experts per abordar les darreres novetats en infeccions per SARS-CoV-2 i pacients immunodeprimits.

El programa ha comptat amb especialistes com el Dr. Roger Paredes, cap del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Germans Trias, que ha destacat: «Aquest curs ens permet consolidar un espai de trobada per compartir coneixement sobre infeccions complexes». La Dra. Lourdes Mateu i la Dra. Alba Romero han liderat sessions clau sobre COVID persistent i trasplantament renal.

Aquesta iniciativa reforça el compromís de ScienHub Education amb la innovació i la formació en l’àmbit de les malalties infeccioses.

Al 2024, ScienHub va llançar Soc Recerca, una plataforma digital dissenyada per a connectar persones voluntàries amb estudis clínics i facilitar la gestió de la recerca mèdica. L’Anna Chamorro, Lead Study Coordinator a ScienHub Research Support, destaca la seva importància en l’avanç científic i l’accessibilitat de la recerca:

“Soc Recerca busca que la recerca sigui més pròxima i bidireccional, on participants i científics col·laborin activament. No només facilita la inscripció en estudis, sinó que també aporta informació clara sobre els processos i drets dels voluntaris”.

La plataforma ha optimitzat el reclutament, permetent que estudis amb gran demanda trobin participants de manera ràpida i eficient. Un exemple clau va ser la prova de les vacunes contra la COVID-19, on Soc Recerca va rebre 4.000 sol·licituds en un cap de setmana i va seleccionar entre 200 i 300 participants en temps rècord.

Més enllà del reclutament, l’Anna Chamorro ressalta l’esforç per entendre què motiva o frena la participació en estudis clínics:

“Volem conèixer l’experiència de les persones voluntàries, aprendre de les seves inquietuds i millorar la informació perquè la recerca sigui més accessible i segura per a tots”.

Amb el lideratge de professionals com l’Anna Chamorro, ScienHub reafirma el seu compromís amb la innovació mèdica i la participació informada en la ciència.

Aquest mes de febrer, coorganitzem juntament amb la Fundació Lluita contra les Infeccions, la segona edició de les jornades Revolution, coordinades pels Drs. Boris Revollo i Arkaitz Imaz, que va reunir experts per debatre sobre els avenços i els reptes en el tractament i la prevenció del VIH. Entre els ponents hi havia l’Alejandro Gaviria, exministre de Salut de Colòmbia, qui va compartir la seva experiència sobre la democratització de l’accés als tractaments i la sostenibilitat financera dels sistemes de salut en països de renda mitjana i baixa.

L’Alejandro Gaviria, que va estar al capdavant del Ministeri de Salut i Protecció Social de Colòmbia durant sis anys, va destacar la importància de garantir l’accés equitatiu als medicaments i gestionar la pressió tecnològica, un repte clau per a l’equitat en la salut. A més, va subratllar els dilemes bioètics als quals es va enfrontar com a ministre, destacant que moltes de les dificultats en la sostenibilitat dels sistemes de salut provenen de decisions sobre la finançament dels tractaments. Per a ell, aquests debats han de tenir un paper central en la discussió pública.

L’estudi SUPERNOVA avalua l’eficàcia dels anticossos monoclonals preventius contra el SARS-CoV-2 en pacients amb dèficits de síntesis d’anticossos, ja sigui per causes primàries o secundàries a tractaments biològics o immunosupressors.

La contribució de ScienHub en aquest estudi ha estat essencial, ja que es va encarregar de coordinar i executar tots els procediments, a més de dur a terme un seguiment exhaustiu durant un any mitjançant contacte telefònic setmanal per a avaluar l’aparició de símptomes de COVID-19 en els pacients inclosos. Amb 30 pacients participants, el nostre centre va ser el segon hospital espanyol amb major nivell de participació.

Aprovació de Sipavibart

Recentment, AstraZeneca ha anunciat l’aprovació de sipavibart (AZD3152) a Europa i el Japó per a la prevenció de la COVID-19 simptomàtica en poblacions inmunocomprometidas, basant-se en els resultats de l’estudi SUPERNOVA.

Aquestes troballes reforcen el paper crucial de ScienHub en l’avanç d’estratègies preventives per a poblacions vulnerables i subratllen la importància de la recerca clínica en la lluita contra la COVID-19.

La Fundació Lluita contra les Infeccions i PharmaMar han llançat l’assaig Thalassa 2.0 per a avaluar l’eficàcia de plitidepsina en pacients amb COVID persistent. ScienHub Research Support desenvoluparà l’execució de l’estudi amb pacients de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol i amb la col·laboració de IrsiCaixa.

L’estudi de fase II inclourà 90 pacients en tres grups: un rebrà plitidepsina en quatre cicles, un altre dos cicles de placebo i dos de plitidepsina, i el tercer sol placebo.

Objectiu principal: Avaluar els canvis en la salut amb el sistema PROMIS-29®.
Objectiu secundari: Analitzar la seguretat i tolerabilitat de plitidepsina.

Aquest projecte reforça el compromís de ScienHub amb la recerca de tractaments innovadors.

Ens complau anunciar el llançament de Soc Recerca, la plataforma de ScienHub Research Support dissenyada per a reclutar voluntaris interessats a participar en assajos clínics. La seva missió és impulsar la recerca mèdica clínica i contribuir a l’avanç de la salut global.

La importància de Soc Recerca radica en la seva capacitat per a accelerar el reclutament de voluntaris, un aspecte crucial per a l’èxit dels assajos clínics. La plataforma no només permet informar els participants sobre els objectius de cada estudi, sinó que també facilita una selecció més organitzada i eficient, promovent una recerca més inclusiva i participativa.

L’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) ha publicat la Guia per a la realització d’elements descentralitzats en assajos clínics. Aquest document, elaborat per un grup multidisciplinari coordinat per la AEMPS, respon al creixent ús d’eines digitals en l’àmbit dels assajos clínics. A més, complementa la guia europea de 2022, abordant aspectes que van quedar oberts a la interpretació segons la legislació de cada Estat membre. Totes dues guies busquen oferir recomanacions clares per a procediments realitzats fora dels centres d’assaig, garantint la fiabilitat de les dades i facilitant la presa de decisions reguladores.

Els assajos clínics descentralitzats (ECD) acosten els estudis als pacients mitjançant tecnologies com a telemedicina, reclutament virtual, consentiment electrònic i infermeria mòbil. Aquest model facilita la participació de persones que tenen barreres com la distància, mobilitat limitada o falta de disponibilitat per a desplaçar-se.

Durant la pandèmia de la COVID-19, des de ScienHub implementem amb èxit la CTU a domicili, adaptant-nos a les necessitats dels pacients. Avui continuem oferint aquestes solucions per a garantir la continuïtat dels assajos.

El document serà presentat oficialment durant el primer trimestre de 2025 en un col·loqui que se celebrarà en la seu de la AEMPS. L’esdeveniment també podrà seguir-se per streaming.

En el marc de l’estudi IMMUNOCORE, liderat per la Dra. Bea Mothe i amb l’Aroa Nieto com a Coordinadora de l’Estudi a ScienHub Research Support, s’ha dut a terme una auditoria per part del patrocinador amb resultats molt positius. El comitè d’auditoria va destacar la qualitat del treball realitzat i va felicitar l’equip per la seva excel·lent gestió i execució de l’estudi.

L’estudi IMMUNOCORE és un assaig de fase I/II que avalua la seguretat, la farmacocinètica i l’activitat antiviral d’un nou tractament per a pacients amb infecció crònica per VIH. Entre les tasques realitzades pels membres de l’equip s’inclouen la coordinació de l’assaig, l’execució dels procediments establerts en el protocol, la introducció de dades i el seguiment dels participants.

Aquestes valoracions positives reflecteixen la solidesa i qualitat de la feina de l’equip de la CTU de ScienHub Research Support, compost per més de 20 professionals altament especialitzats en la implementació d’estudis clínics.

El passat mes de setembre es va celebrar la 7a edició de l’HIV Clinical Topics, un esdeveniment anual de referència que reuneix experts internacionals per a compartir les últimes actualitzacions sobre el tractament del VIH. Aquesta trobada, centrat en els avanços dels tractaments antiretrovirals i nous medicaments en desenvolupament, va tornar a comptar amb la destacada participació del Dr. Rajesh Gandhi, professor de medicina en la Universitat d’Harvard i Director de Serveis Clínics de VIH a l’Hospital General de Massachussets.

El Dr. Gandhi ens va oferir la seva visió sobre el futur dels tractaments del VIH, destacant el desenvolupament de teràpies d’acció prolongada com la gran tendència actual: “Crec que actualment ens dirigim cap a tractaments d’acció prolongada, alguns dels quals poden administrar-se setmanalment per via oral, mentre que uns altres podrien arribar a prendre’s cada sis mesos, encara que injectables”, va explicar Gandhi. A més, va subratllar la importància de desenvolupar teràpies que abordin les comorbiditats associades al VIH, com les malalties cardiovasculars o metabòliques, i va recalcar la necessitat d’incrementar els recursos destinats a la recerca en la cura del VIH. “La nostra esperança és que en el futur no sols puguem gestionar aquesta infecció de forma més eficaç, sinó també treballar cap a la seva erradicació”, va concloure.

La 10a edició del BCN Debates on the Human Microbiome, organitzada per IrsiCaixa i ScienHub, va reunir experts internacionals que van presentar els darrers estudis sobre els factors que afecten i alteren la composició de la microbiota.

El Dr. Roger Paredes, coordinador de la jornada i cap del departament de Malalties Infeccioses de l’ Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, va explicar que “El paper de la microbiota en la nostra salut és clau.” Va destacar que la microbiota és responsable de digerir i metabolitzar el que mengem, a més de respondre immunitàriament als reptes que enfronta.

A més, el Dr. Arnau Vich Vila, investigador postdoctoral en malalties intestinals a KU Leuven, va comentar que “És un ecosistema, i cadascun d’aquests bacteris té un genoma que evoluciona. És com tenir una ciutat amb diferents persones, on cadascuna fa una funció diferent, i cadascuna és una mica diferent de l’altra.”

Més de 184 professionals d’arreu del món van assistir a l’esdeveniment, i es van presentar fins a 39 pòsters. La jornada també va coincidir amb el Dia Mundial del Microbioma, que es va celebrar amb una exhibició de Castellers.

El passat 7 de juny, vam reunir professionals sanitaris de la regió Metropolitana Nord al Josep Carreras Leukaemia Research Institute per celebrar la V edició de la Jornada de Salut Internacional i #OneHealth.

El Dr. Óscar Cabezón, investigador del grup de recerca de medicina de la conservació (WildCoM) de la Facultat de Veterinària de la UAB, durant la seva intervenció, va subratllar la importància d’entendre i controlar les malalties infeccioses emergents transmeses per paparres per tal de prevenir brots contagiosos.

Des del seu grup de recerca, WildCoM, estudien l’ecologia d’aquestes malalties des d’una perspectiva holística, destacant com les alteracions del medi causades per les persones poden influir en la presència d’un patogen en l’ambient. A més, va remarcar que el canvi climàtic, la urbanització i els canvis en els hàbits humans i animals han contribuït a l’augment de les malalties transmeses per paparres, i que cal destinar més esforços a comprendre millor les poblacions de paparres i els patògens que poden transmetre.